Des de fa més d’un any ens trobem immersos dins una crisi global que constata el mal funcionament de la globalització de l’economia neoliberal a escala mundial. Des de la Campanya ‘Qui deu a qui?’ veiem amb preocupació com les solucions que els nostres governants han proposat fins la data són del tot insuficients i fragmentàries. Per aquest motiu dins la III Setmana d’Acció Global en contra el Deute i les Institucions Financeres Internacionals, que organitzarem a Barcelona del 15 al 17 d’Octubre, tractarem la qüestió de la crisi. Dins aquesta setmana debatrem com afecta aquesta crisi als països més empobrits del planeta, quines creiem que haurien de ser les solucions que s’haurien d’emprendre i què està a les nostres mans com a ciutadans.
L’actual model econòmic està aprofundint el domini del capital sobre el treball: més flexibilitat laboral i subcontractacions, que comporten disminucions dels salaris, acompanyades d’un fort augment dels guanys de les empreses que han incrementat el seu poder sobre els estats i sobre els recursos naturals . En efecte, el neoliberalisme, a més de proclamar la “llibertat per escollir”, ha plantejat com a qüestió principal la propietat privada dels recursos naturals, fet que ha comportat que el sistema productiu no tingui cap planificació ni control i ha fet el nostre entorn insostenible, ja que no respecta el medi ambient i no contempla els seus límits. Com a conseqüència de tot plegat la crisi provocada per aquest sistema té impactes devastadors en la vida de milions de persones en tot el món, tant al Sud com al Nord. La paradoxa és que els grans capitalistes, que són els artífexs de l’actual desastre econòmic exigeixen a tots el governs injeccions multi bilionàries de capital per recuperar-se, al mateix temps que complementen la seva política de recuperació en detriment de la qualitat de vida de la resta d’habitants del món. És a dir, que per buscar la recuperació temporal del sistema acorden amb els governs polítiques d’ajustament estructural, exerceixen desplaçaments o migracions laborals cada cop en pitjors condicions, dins de tantes altres quantitats d’enginys que atempten cada cop més contra la dignitat humana.
En aquest marc, és molt probable que els nivells d’endeutament del Sud augmentin i els pobles pateixin també l’impacte de la crisi; una crisi sorgida del cor de l’economia mundial, com a resultat de les polítiques dissenyades a favor del lliure flux de capitals en un mercat que s’havia declarat autoregulat. En conseqüència, és molt probable que la bomba del deute estigui a punt de tornar a explotar. La reducció dels ingressos fiscals, la caiguda de remeses dels treballadors emigrants, i les creixents demandes socials, econòmiques i ambientals, estan pressionant molts governs del Sud fins al punt que aquests a més llarg termini és puguin veure sotmesos a la recerca desesperada de prestamistes internacionals, tot esborrant qualsevol millora recent.
Les falses solucions que es promouen davant aquesta crisi estan generant un increment potencial irreversible dels deutes ecològics, climàtics, socials i econòmics, dels que els pobles del Sud són i seran creditors. Entre aquestes falses solucions podríem citar nous préstecs per suplir les necessitats generades per la crisi; crèdits per a projectes d’agrocombustibles, megaprojectes energètics o els anomenats mecanismes de desenvolupament net: el mercat de carboni; el rol central que s’està donant a institucions altament qüestionables com el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial, el Fons d’Estabilitat Financera o l’Organització Mundial del Comerç. També les reduccions de deute limitades, condicionades i impulsades des dels prestadors, tot mostrant desconeixement dels compromisos de reconèixer i anul·lar sense condicionaments, els deutes financers il·legítims.
Les Institucions Financeres Internacionals, en lloc de reconèixer la necessitat de la transformació fonamental d’un sistema en el qual el fracàs s’ha tornat cada cop més evident i en lloc de aprofitar-se de la crisi carregant sempre a les esquenes dels mateixos pobles, països i planeta, que per un temps molt llarg han estat pagant per els costos del seu enriquiment, deuen i han d’oferir compensació i reparacions per la seva responsabilitat en provocar una crisi per l’ús desmesurat de la riquesa i la naturalesa del món sencer. (estaríem parlant, per exemple, d’oferir i complir amb demandes socials com és el deute ecològic)
Des de la campanya“ Qui deu a qui?” creiem fermament que aquest procés que estem vivint ara ens ha de fer reaccionar com a ciutadans davant d’aquest mur gegant d’injustícies amb alternatives que s’estan posant sobre la taula. Per això us convidem a participar a la tercera setmana d’Acció Global en contra el deute i les Institucions Financeres Internacionals.
Feu un comentari
Encara no hi ha comentaris.
RSS dels comentaris Identificador URI TrackBack
