ONG enfront de la crisi

Jornada de reflexió interna entre entitats de Pau, Drets Humans i Desenvolupament

Dimarts 19 d’octubre, de 18 a 21 h
Sala d’actes de la Confederació catalana d’ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament
c/ Tàpies, 1-3 – 08001 – Barcelona

Des de fa més de 2 anys el món viu una crisi econòmica que ha portat a centenars de milions de persones a tot al món a un empobriment i exclusió encara majors. La crisi econòmica ha provocat, entre d’altres, pèrdues massives d’ocupació i salaris, ajustaments pressupostaris i retallades en la prestació de serveis socials bàsics arreu, també a casa nostra.

Com estem fent front a aquesta situació des de les nostres entitats?
La crisi té implicacions per a les entitats de pau, drets humans i desenvolupament a diferents nivells.

Per una banda ha comportat impactes als països del Sud. La reducció de recursos per al Sud, tan a través de la reducció de l’ajuda com d’altres fluxos (remeses de migrants, inversions privades, desequilibris de la balança comercial …), o l’augment de l’endeutament són algunes de les conseqüències d’aquesta crisi. Però hi ha moltes altres transformacions a causa no només de les crisi financera i econòmica, sinó també de l’ecològica, climàtica, alimentària i social.
Estem adaptant les nostres propostes i projectes a aquesta realitat canviant?

També al nostre entorn, a Catalunya, la crisi ha portat a un augment de l’exclusió social i la violació de drets humans a partir de l’elevat nivell d’atur, la retallada de prestacions socials i de salaris dels treballadors públics (i en moltes ocasions també en l’àmbit privat), la reforma laboral o la futura reforma de pensions, entre d’altres.
Estem realment fent un vincle entre lo local i lo global?
Ens hem sabut implicar en lluites més àmplies i transformadores en el nostre entorn?

Però la crisi també ens està tocant directament a les entitats socials. Les retallades en els pressupostos socials o la reducció de les aportacions de socis/sòcies està suposant una important tensió financera per a moltes entitats, precisament en un moment en el que la nostra tasca és més necessària que mai i en el que, probablement, la càrrega de feina és també més gran.

Estem reaccionant de forma cooperativa a aquesta situació?
O pel contrari estem vivint la situació com una lluita pels recursos i la supervivència?

Vols intentar respondre aquestes preguntes amb nosaltres?

Des de la campanya “Qui deu a Qui?” volem convidar-vos a participar en una jornada de reflexió interna entre les entitats de pau, drets humans i desenvolupament, per poder abordar aquestes i altres qüestions relacionades. Es tracta de parlar sense complexos de com estem fent front a la crisi. Quines estratègies estem adoptat, a nivell individual i sectorial? Com ens està afectant la crisi? Com està canviant la nostra feina?

Volem fer un diagnòstic participat per tots i totes vosaltres, detectar problemàtiques conjuntes i individuals, pors i dinàmiques que ens porten a reaccionar com ho hem fet. Però també, en la mesura del possible, extraure’n mesures i eines de cara al futur.

Plantegem aquesta trobada només com un primer pas, una primera aproximació al tema, sense la pressió d’arribar a conclusions ni propostes definitives.

La trobada està oberta a persones vinculades a les entitats de les federacions d’ONGs de pau, drets humans i desenvolupament, tant en l’àmbit dels equips tècnics, com directius i activistes i voluntaris.

La trobada estarà guiada per Fil a l’Agulla (www.filalagulla.org), una cooperativa d’iniciativa social que ens ajudarà a prendre consciència dels problemes i a compartir-los.

Es prega que confirmeu assistència abans del 15 d’octubre al correu electrònic formacio@odg.cat amb el vostre nom, el nom de l’entitat a la que pertanyeu i el càrrec o tipus de vinculació amb l’entitat.

A més, volem expressar el nostre suport a la convocatòria de les Federacions d’ONGs de Pau, Drets Humans i Desenvolupament per al proper 17 d’octubre, Dia Internacional de la Lluita contra la Pobresa, per a concentrar-nos a partir de les 12 h a la Plaça Sant Jaume. Esperem veure-us també el dia 17.

Convoca: Campanya “Qui deu a Qui?”

Les següents entitats catalanes formen part de la campanya:
ACSUR-Las Segovias
Agermanament Sense Fronteres
Àgora Nord – Sud
ARA – l’Assemblea Revolucionària d’Artés
Associació Castellví Solidari
Associació de Cooperació per la Pau
Associació per el Desenvolupapmnet i la Integració Beni Snasen de Catalunya -ADIB-
ATTAC- Catalunya
Comitè de Suport al MST de Barcelona
Coordinadora d’ONGs de Tarragona
Coordinadora Un Altre Món És Possible de Sabadell
Dones x Dones
EdPAC (Educació per a l’Acció Crítica)
Educació Sense Fronteres
Enginyeria sense Fronteres
Entrepobles-Entrepueblos-Entrepobos
Federació catalana de ONG pel Desenvolupament (FCONGD)
Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC)
Justícia i Pau
Mans Unides (Barcelona)
Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya
Mon3
Observatori del Deute en la Globalització
Observatori DESC
Rubi Solidari
SED (Solidaritat, Educació, Desenvolupament)
Servei Civil INTERNACIONAL – Catalunya
SETEM-Catalunya
Sitges Solidari
Veterinarios Sin Fronteras

IV SETMANA D’ACCIÓ GLOBAL CONTRA EL DEUTE I LES IFIs

Trencar les Cadenes – Canviar el Sistema!

Ens diuen que l’economia mundial camina cap a la recuperació. El casino de Wall Street que va desencadenar la crisi financera i econòmica mundial està de nou en funcionament; els bancs més grans estan novament pagant enormes comissions als seus executius i inversors; les Institucions Financeres Internacionals (IFIs) tenen nova vida amb un augment massiu en el seu capital i paper polític.

Els pobles i el planeta no han de pagar els costos de la crisi
Per als centenars de milions de persones en tot el món a qui la crisi ha empès a un empobriment i exclusió encara majors, i per al propi planeta Terra, aquesta recuperació no té sentit. Juntament amb les crisis alimentària, climàtica i energètica, la crisi econòmica ha provocat pèrdues massives d’ocupació i salaris, retallades en la prestació dels drets humans a l’atenció sanitària, educació, habitatge, aigua, electricitat i seguretat social, desallotjaments violents de terres i territoris, una concentració major del control corporatiu i l’explotació dels recursos naturals, i un augment de la discriminació racista, de gènere, religiosa, i sexual, entre altres impactes. Els costos d’aquesta crisi, certament sistèmica, continuen creixent i inclouen l’agreujament de la crisi social i la intensificació de la militarització, la guerra, i la criminalització de la protesta, fins i tot, quan el sector financer torna a obtenir guanys rècord.

Els nivells d’endeutament en tot el món han augmentat perillosament com a conseqüència de les polítiques destinades a donar subsidis als rics i a afavorir la lliure circulació de capitals en un mercat que pretenia ser autocorrector. La dominació del deute que els països del Sud global han sofert durant dècades està començant a afectar els països del Nord de manera més directa, i les doloroses mesures d’austeritat que van devastar les poblacions de tot el Sud s’estan aplicant més àmpliament en el Nord. No obstant això, seran els pobles i els països en el Sud, juntament amb aquells que es trobin en situació de major vulnerabilitat en el Nord, els més afectats per una nova crisi de deute.
Els pobles del Sud no són deutors, són els creditors
El deute que s’està acumulant no és només financer. En general, la resposta a la crisi ha estat una continuació de les polítiques fallides del passat, augmentant els deutes ecològics, climàtics, socials i econòmics en vers a les persones treballadores i marginalitzades. El fracàs alarmant dels governs del Nord a assumir compromisos concrets per a pagar el seu deute climàtic envers el Sud, a través de la reducció profunda de les emissions domèstiques i la provisió compensatòria de finançament i tecnologia, posa en perill el nostre futur col•lectiu. De la mateixa manera, les reduccions de deute limitades, condicionades i impulsades des dels prestadors, han ignorat la necessitat de respectar l’autodeterminació i la sobirania de tots els pobles i de respondre a les demandes per a posar fi a la impunitat de l’economia de casino i reparar el dany fet a través de l’endeutament il•legítim.
Altres respostes equivocades a les crisis inclouen: préstecs a les necessitats provocades per les crisis, per a combustibles fòssils, agrocombustibles, megaprojectes energètics i d’infraestructura o els anomenats mecanismes de desenvolupament net; el foment del mercat del carboni i la noció d’un capitalisme “verd”. A més, de l’atorgament d’un paper central a institucions altament qüestionades com el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial, els bancs regionals de desenvolupament, el Fòrum d’Estabilitat Financera o l’Organització Mundial del Comerç.

Els pobles i el planeta reclamen anul•lació del deute i reparacions, JA!
Prou ja! El que els pobles i el planeta estan exigint és trencar les cadenes de dominació del deute i la submissió de la vida als dictats del mercat en un sistema econòmic basat en l’acumulació i el consum excessiu d’uns pocs, en lloc de la justícia i la solidaritat entre els molts. Nosaltres, els pobles, hem d’unir-nos local i globalment per a construir alternatives d’equitat i equilibri per a totes i tots, sense deutes ni dominació.

En lloc de més deute il•legítim i noves institucions excloents com el G-20 – el autoproclamat “fòrum principal per a la cooperació econòmica internacional”-, és el moment per a canviar el sistema que ha fracassat de forma evident. En comptes d’aprofitar-se de les crisis sobre les esquenes dels mateixos pobles, països i planeta que per massa temps han estat pagant els costos del seu enriquiment, els governs, corporacions i institucions del Nord, juntament amb les elits del Sud, han de fer reparacions per als deutes que hagin acumulat i la seva responsabilitat per aquestes múltiples crisi i per l’ús desproporcionat dels recursos del planeta.

No més deute il•legítim – Canviem el sistema!

Convoquem als moviments i organitzacions de tot del món a unir forces en aquesta lluita i a sumar-se a la Setmana Global d’Acció contra el Deute i les IFIs, del 7 al 17 d’octubre de 2010. Plegats anem a realitzar accions des de qualsevol lloc d’arreu, en suport de les següents demandes i lluites:
• No més deute en resposta a les crisis provocades pels prestadors.

• Anul•lació i repudi incondicional de tots els deutes financers il•legítims.

• Restitució i reparació dels deutes ecològics, climàtics, econòmics, socials i històrics provocats pels governs i corporacions del Nord als pobles del Sud.

• Respecte al dret sobirà dels països a repudiar o deixar de pagar els deutes a fi de satisfer les seves obligacions amb els drets humans i de la naturalesa.

• Solucions a les crisis econòmica, energètica, i alimentària que siguin equitatives, participatives i transformadores.

• Que el Banc Mundial i els bancs regionals de desenvolupament quedin fora del finançament per al clima.

• Fi de les pràctiques nefastes dels fons voltor, que especulen a costa dels països empobrits i l’anul•lació del deute.

• No més préstecs irresponsables per a finançar projectes destructius o sostenir a governs il•legítims.

• Creació de noves institucions i arquitectura financera global i regional, que col•loquin als pobles i el planeta per sobre dels beneficis i del poder corporatiu.

• Fi de la militarització i la criminalització de la protesta social
7 al 17 d’OCTUBRE de 2010 .

SETMANA GLOBAL D’ACCIÓ CONTRA EL DEUTE I LES IFIs
CAMPANYA INTERNACIONAL SUD-NORD SOBRE DEUTE IL•LEGÍTIM

Convocants inicials: Jubileu Sud, Jubileu EUA, Comitè per l’Anul•lació del Deute del Tercer Món (Cadtm), la Xarxa Europea sobre Deute i Desenvolupament (Eurodad), Africa Jubileu Sud, Daughters of Mumbi Global Resource Center (Kenya), Diàleg 2000 (Argentina).

III setmana deute

Setmana Global contra el Deute Extern i les IFIs

Des de fa més d’un any ens trobem immersos dins una crisi global que constata el mal funcionament de la globalització de l’economia neoliberal a escala mundial. Des de la Campanya ‘Qui deu a qui?’ veiem amb preocupació com les solucions que els nostres governants han proposat fins la data són del tot insuficients i fragmentàries. Per aquest motiu dins la III Setmana d’Acció Global en contra el Deute i les Institucions Financeres Internacionals, que organitzarem a Barcelona del 15 al 17 d’Octubre, tractarem la qüestió de la crisi. Dins aquesta setmana debatrem com afecta aquesta crisi als països més empobrits del planeta, quines creiem que haurien de ser les solucions que s’haurien d’emprendre i què està a les nostres mans com a ciutadans.

L’actual model econòmic està aprofundint el domini del capital sobre el treball: més flexibilitat laboral i subcontractacions, que comporten disminucions dels salaris, acompanyades d’un fort augment dels guanys de les empreses que han incrementat el seu poder sobre els estats i sobre els recursos naturals . En efecte, el neoliberalisme, a més de proclamar la “llibertat per escollir”, ha plantejat com a qüestió principal la propietat privada dels recursos naturals, fet que ha comportat que el sistema productiu no tingui cap planificació ni control i ha fet el nostre entorn insostenible, ja que no respecta el medi ambient i no contempla els seus límits. Com a conseqüència de tot plegat la crisi provocada per aquest sistema té impactes devastadors en la vida de milions de persones en tot el món, tant al Sud com al Nord. La paradoxa és que els grans capitalistes, que són els artífexs de l’actual desastre econòmic exigeixen a tots el governs injeccions multi bilionàries de capital per recuperar-se, al mateix temps que complementen la seva política de recuperació en detriment de la qualitat de vida de la resta d’habitants del món. És a dir, que per buscar la recuperació temporal del sistema acorden amb els governs polítiques d’ajustament estructural, exerceixen desplaçaments o migracions laborals cada cop en pitjors condicions, dins de tantes altres quantitats d’enginys que atempten cada cop més contra la dignitat humana.

En aquest marc, és molt probable que els nivells d’endeutament del Sud augmentin i els pobles pateixin també l’impacte de la crisi; una crisi sorgida del cor de l’economia mundial, com a resultat de les polítiques dissenyades a favor del lliure flux de capitals en un mercat que s’havia declarat autoregulat. En conseqüència, és molt probable que la bomba del deute estigui a punt de tornar a explotar. La reducció dels ingressos fiscals, la caiguda de remeses dels treballadors emigrants, i les creixents demandes socials, econòmiques i ambientals, estan pressionant molts governs del Sud fins al punt que aquests a més llarg termini és puguin veure sotmesos a la recerca desesperada de prestamistes internacionals, tot esborrant qualsevol millora recent.

Les falses solucions que es promouen davant aquesta crisi estan generant un increment potencial irreversible dels deutes ecològics, climàtics, socials i econòmics, dels que els pobles del Sud són i seran creditors. Entre aquestes falses solucions podríem citar nous préstecs per suplir les necessitats generades per la crisi; crèdits per a projectes d’agrocombustibles, megaprojectes energètics o els anomenats mecanismes de desenvolupament net: el mercat de carboni; el rol central que s’està donant a institucions altament qüestionables com el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial, el Fons d’Estabilitat Financera o l’Organització Mundial del Comerç. També les reduccions de deute limitades, condicionades i impulsades des dels prestadors, tot mostrant desconeixement dels compromisos de reconèixer i anul·lar sense condicionaments, els deutes financers il·legítims.

Les Institucions Financeres Internacionals, en lloc de reconèixer la necessitat de la transformació fonamental d’un sistema en el qual el fracàs s’ha tornat cada cop més evident i en lloc de aprofitar-se de la crisi carregant sempre a les esquenes dels mateixos pobles, països i planeta, que per un temps molt llarg han estat pagant per els costos del seu enriquiment, deuen i han d’oferir compensació i reparacions per la seva responsabilitat en provocar una crisi per l’ús desmesurat de la riquesa i la naturalesa del món sencer. (estaríem parlant, per exemple, d’oferir i complir amb demandes socials com és el deute ecològic)
Des de la campanya“ Qui deu a qui?” creiem fermament que aquest procés que estem vivint ara ens ha de fer reaccionar com a ciutadans davant d’aquest mur gegant d’injustícies amb alternatives que s’estan posant sobre la taula. Per això us convidem a participar a la tercera setmana d’Acció Global en contra el deute i les Institucions Financeres Internacionals.

Benvingudes i benvinguts

SETMANA GLOBAL CONTRA EL DEUTE I LES IFIs A BARCELONA:

12 al 18 de octubre de 2009

Us proposem que participeu d’alguna d’aquestes formes:

- Adherint-vos  (semanadeuda@gmail.com) i convocant a la Setmana

- Participant en l’organització

- Fent difusió de la web i de les activitats

- Participant en el seu finançament: La Setmana està organitzada i finançada per persones i organitzacions que la recolzen. Com a les edicions anteriors, podeu fer tres tipus d’aportacions econòmiques: petites (50€), mitjanes (100€) i grans (a partir de 150€).

Podeu fer les vostres aportacions econòmiques a:

Caixa d’Enginyers 3025-0002-47-1433300178.

Concepte: Setmana deute

Gràcies per la vostra participació i col·laboració,

Qui deu a Qui  (Catalunya)

Semana de Acción Global contra la Deuda y las IFIs

Llamado internacional para la semana de acción global contra la deuda y las IFIs.

Enviar adhesiones a semanadeuda@gmail.com

12 al 18 de octubre de 2009

Basta de Falsas Soluciones

¡Los Pueblos y el Planeta requieren Anulación de la Deuda y Reparaciones YA!

La crisis financiera y económica global tiene consecuencias devastadoras en la vida de millones de personas en todo el mundo, tanto en el Sur como en el Norte, y en nuestro hogar común, el planeta Tierra. Junto con las crisis alimentaria, climática y energética, la crisis financiera y económica ha conllevado graves impactos: entre otros, pérdidas masivas de puestos de trabajo y salarios; recortes en los fondos para garantizar los derechos humanos básicos de salud, educación, vivienda, agua, electricidad y seguridad social; expulsiones violentas de la tierra y del territorio; un incremento en la concentración del control y la explotación de los recursos naturales por parte del poder empresarial; y un incremento de las actitudes racistas y discriminatorias por género, religión y orientación sexual. Los costos de esta crisis, ciertamente sistémica, continúan creciendo e incluyen el agravamiento de la crisis social y la intensificación de la militarización, de la guerra y de la criminalización de la protesta, incluso cuando los beneficios de los especuladores y otros buitres empiezan a recuperarse.

Los niveles de endeudamiento en el Sur global están sufriendo también el impacto de estas crisis surgidas del corazón de la economía mundial, como resultado de políticas diseñadas en favor del libre flujo de capitales en un mercado que se había declarado autorregulado. Como resultado, la bomba de la deuda está a punto de explotar nuevamente. La reducción de ingresos fiscales, la caída de remesas de trabajadores migrantes, y las crecientes demandas sociales, económicas y ambientales, están presionando a muchos gobiernos del Sur a la búsqueda desesperada de prestamistas, borrando cualquier mejoría reciente y convirtiéndose en presas fáciles de aquellos que no ofrecen nada sino más deuda ilegítima.

Sin embargo, la deuda que se está acumulando no es solo financiera. Las falsas soluciones que se promueven ante estas crisis están generando un incremento potencialmente irreversible de las deudas ecológica, climática, social y económica, de las que son acreedores los pueblos y el planeta, especialmente en el Sur. Entre estas falsas soluciones podríamos citar nuevos préstamos para suplir las necesidades generadas por las crisis; créditos para proyectos de agrocombustibles, megaproyectos energéticos o los llamados mecanismos de desarrollo limpio; el mercado de carbono; el rol central del que se está dotando a instituciones altamente cuestionadas como el Fondo Monetario Internacional, el Banco Mundial, el Fondo de Estabilidad Financiera o la Organización Mundial del Comercio. También las reducciones de deuda limitadas, condicionadas e impulsadas desde los prestadores,desconociendo los compromisos de reconocer y anular sin condicionamientos, a las deudas financieras ilegítimas. En lugar de reconocer la necesidad de una transformación fundamental de un sistema cuyo fracaso se ha tornado cada vez más evidente, las respuestas de los gobiernos del Norte – en particular el G7-, de las empresas transnacionales y algunos gobiernos en el Sur, van encaminadas a salvar el sistema. En vez de aprovecharse de las crisis a espaldas de los mismos pueblos, países y planeta que por un largo tiempo han estado pagando los costes de su enriquecimiento, deben ofrecer compensación y reparaciones por su responsabilidad en provocar una crisis criminal y por el uso desmedido de la riqueza y la naturaleza del mundo entero.

¡Ya basta! Nosotros, los pueblos, debemos unirnos local y globalmente para construir alternativas de equidad y de equilibro para todos y todas, sin deudas ni dominación. Por ello convocamos a los movimientos y organizaciones de todo el mundo, a unir fuerzas en la SEMANA DE ACCIÓN GLOBAL CONTRA LA DEUDA Y LAS IFIs, del 12 al 18 de Octubre de 2009. Juntamente con los Pueblos Indígenas que convocan a una MINGA GLOBAL EN DEFENSA DE LA MADRE TIERRA, del 12 al 16 de octubre, y uniendo las luchas por liberarnos de la dominación de la deuda y del fundamentalismo del mercado, con las luchas por la justicia climática (13 de octubre), de las mujeres rurales y por el repudio de la deuda (15 de octubre), la soberanía alimentaria (16 de octubre) y la erradicación de la pobreza (17 de octubre), nos movilizaremos por soluciones duraderas que harán otro mundo, un mundo justo, posible.

ÚNANSE A LA ACCIÓN Y DEMANDEN:

• Anulación sin condiciones de todas las deudas financierasilegítimas.

• Restitución y reparaciones de las deudas ecológicas, climáticas, económicas, sociales e históricas, sobre la base de auditorias integrales y participativas.

• Respeto del derecho soberano de los países a tomar medidas unilaterales para poner fin a los pagos de deuda a fin de satisfacer sus obligaciones con los derechos humanos y ambientales.

• Respuestas a las crisis económica, climática, energética yalimentaria que no aumenten la carga de deuda sobre los pueblos del Sur ni sobre el planeta y no incrementen la militarización ni la criminalización de la protesta social.

• La creación de nuevas instituciones financieras y una arquitectura financiera global y regional que ponga a las personas y el planeta por delante del lucro y el poder empresarial.

¡Los pueblos del Sur son los acreedores! ¡No deben pagar! ¡Anulación de la Deuda y Reparaciones Ya!

semanadeuda@gmail.com